Per David Bote Paz, president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC)

Quan el president del Consorci de Salut i Social de Catalunya, el Josep Mayoral, ens va exposar la necessitat d’organitzar el primer Congrés de Salut i Món Local, no vam dubtar ni per un moment de la rellevància de la iniciativa i que la Federació de Municipis de Catalunya havia de ser-hi present de forma activa.

La salut i el municipalisme han anat sempre de bracet, teixint una xarxa imprescindible per al benestar de les nostres comunitats. Els ajuntaments han estat els guardians de la salut pública, apropant-se a la ciutadania, coneixent de primera mà les seves necessitats i oferint solucions eficients i ajustades a cada realitat local. El paper cabdal dels municipis per fer front a la Covid-19 va deixar palès aquests coneixements i expertesa.

Els ajuntaments del 79, com exposava el president del CSC en el seu article, van ser pioners en la promoció de la salut comunitària, avançant-se a la normativa que posteriorment va regular les competències dels ens locals en l’àmbit de la salut pública.

La Llei 18/2009, de salut pública de Catalunya, atorga als ajuntaments competències importants com són l’educació sanitària, la gestió dels riscos ambientals sobre la salut, les intervencions en salut alimentària, el control de pràctiques de risc sanitari i la promoció d’hàbits saludables. Aquests conceptes són prou amplis per encabir nombroses accions rellevants per a la salut liderades des dels municipis, i que hem exercit àmpliament.

Però més enllà de les competències d’unes o altres administracions, el que és evident és que continuem tenint reptes rellevants en l’àmbit de la salut que són diversos i complexos. Alguns dels principals reptes, que requereixen un debat rigorós com el que farem en aquest primer congrés, són els següents:

1. Accés equitatiu a serveis de salut

Els municipis, de la mà de la resta d’administracions, han de garantir que tots els ciutadans i ciutadanes, independentment del seu barri, poble o ciutat o de les condicions socioeconòmiques, tinguin accés a serveis de salut de qualitat.

2. Gestió de crisis sanitàries

La pandèmia de la Covid-19 ha demostrat la importància de tenir sistemes locals de salut robustos i preparats per a emergències. Els ajuntaments han de desenvolupar plans de contingència i capacitat de resposta ràpida per a futures crisis sanitàries.

3. Envelliment de la població

L’envelliment de la població comporta un augment de la demanda de serveis sanitaris i socials. Els ajuntaments han de planificar i adaptar els serveis per atendre adequadament les necessitats de la gent gran.

4. La integració de la salut mental en les polítiques locals

En els darrers anys hem presenciat l’augment de patologies mentals fruit de moltes variables. La manca de polítiques locals específiques que integrin la salut mental de manera efectiva dins de les polítiques de salut públiques i de benestar social és un altre repte important.

5. Salut ambiental

Els ajuntaments tenen la responsabilitat de gestionar factors ambientals que afecten la salut, com la contaminació de l’aire i l’aigua, la gestió de residus i la creació d’espais verds. Un entorn saludable és clau per al benestar de la població.

6. Integració de la salut en totes les polítiques

Els factors socials, econòmics i ambientals influeixen en la salut. Els ajuntaments han de treballar per integrar la salut en totes les polítiques locals, assegurant que l’urbanisme, el medi ambient, el transport i altres àmbits contribueixin positivament al benestar de la comunitat.

7. Participació ciutadana

Fomentar la participació ciutadana en la presa de decisions sobre salut pública és fonamental per assegurar que les polítiques locals responguin a les necessitats reals de la comunitat. Això inclou mecanismes de consulta i col·laboració activa amb la societat civil.

Però tot això no ho podrem fer sense un finançament local adequat i sostenible. Els ajuntaments sovint han d’afrontar limitacions pressupostàries, la qual cosa dificulta la implementació i el manteniment de serveis de salut de qualitat. Calen models de finançament que assegurin recursos suficients i estables per a la salut pública local.

I tampoc no ho podrem fer sense una coordinació amb altres nivells de govern. La col·laboració entre els ajuntaments i altres nivells de govern és essencial per a una gestió eficaç dels serveis de salut. Això inclou la planificació, el finançament i l’execució de polítiques sanitàries.

En conjunt, aquests reptes exigeixen una visió integradora i col·laborativa, en la qual els ajuntaments, treballant conjuntament amb altres institucions i amb la comunitat, poden desenvolupar solucions sostenibles i eficients per garantir la salut i el benestar de tota la ciutadania.

El municipalisme continua essent la clau del futur. I, com a Federació de Municipis de Catalunya, estem compromesos a continuar liderant aquest camí, amb la convicció que treballant des de la proximitat podem construir un sistema de salut més just, eficient i accessible per a tothom.