Per Enric Llorca, expert en Salut Pública en l’àmbit local

Començaré ressaltant que la salut no és només l’absència de la malaltia, sinó que la salut és tot allò que genera benestar. Per tant, no només cal tenir en compte les necessitats i els riscos, sinó també aquelles oportunitats, habilitats, capacitats i recursos que tenen les persones i les comunitats per guanyar en salut.

Els municipis són els eixos principals de la Salut Pública perquè:
– Són el lloc on les persones viuen, treballen i es relacionen.
– Són l’administració més propera al ciutadà, la qual cosa li atorga més rapidesa en la resolució de problemes.
– Posseeixen capacitat per actuar transversalment.
– Poden modificar l’entorn físic i promoure la cohesió social.

L’any 1880 només el 2% de la població vivia en zones urbanes, les quals eren considerades el lloc més insalubre. En canvi, en l’actualitat el 50% de la població mundial viu en l’àmbit urbà, de manera que la ciutat s’ha constituït com a l’eix de la Salut Pública.

Hem de recuperar i renovar l’antiga vinculació entre els municipis i la salut. Els higienistes del segle XIX van treballar en l’àmbit local les funcions assistencials i de la Salut Pública, aconsellant els alcaldes per a executar obres públiques per a millorar la salut. Entre altres, van recomanar actuar sobre el proveïment d’aigua, la recollida d’escombraries, el clavegueram o el subministrament d’aliments.

Molts dels hospitals que conformen el Consorci de Salut i Social de Catalunya van néixer de la voluntat dels municipis d’actuar sobre la salut dels seus ciutadans.

El lloc on vivim afecta la nostra salut i les nostres possibilitats d’assolir una vida més pròspera.

La Salut Pública en l’àmbit municipal va més enllà de l’àmbit purament sanitari, i suposa actuar sobre els determinants socials de la salut, l’accés als serveis de salut, la governança, la distribució d’espais, les oportunitats d’educació, cultura i treball. Hem passat de la definició clàssica de “Salut Pública” que suposava actuar per a la prevenció, la protecció i la promoció de la salut, al nou concepte de “Salut Pública” de l’administració local, que requereix estratègies que fomentin:
– L’equitat, reduint les desigualtats.
– La sostenibilitat, recolzant-se en els principis d’un desenvolupament sostenible.
– La promoció de la salut, impulsant l’apoderament individual per millorar habilitats que tendeixin a la millora de la salut.
– El reforçament de l’acció comunitària amb la participació real i efectiva de la ciutadania.
– La coordinació dels serveis de prevenció i promoció de la salut amb els serveis assistencials.
– La col·laboració intersectorial bàsica per incidir sobre els determinants socials de la salut a la seva multicausalitat i complexitat.
– El foment de la cooperació i la solidaritat contra la desigualtat, caminant cap a l’equitat i la justícia social.
– El disseny d’una planificació urbana saludable, que contempli els elements que tenen impacte sobre la salut de les persones, actuant sobre el transport i la mobilitat.
– L’ordenació urbanística, tenint present el paper de la renda del sòl i l’habitatge en la segregació de grups socials, tal com va apuntar Oriol Nel·lo.

Vull fer especial èmfasi en la Planificació Urbana Saludable, per advocar per la necessitat d’intervenció política, per aconseguir que contempli els elements que té sobre la salut. La doctora Maria Neira, directora del Departament de Medi Ambient, Canvi Climàtic i Salut de l’Organització Mundial de la Salut, incideix en la necessitat que els responsables polítics municipals actuïn sobre la Planificació Urbana i facin que les ciutats siguin llocs per viure millor, amb entorns més saludables. Les illes de calor, l’aïllament de la població vulnerable i la destrucció de zones verdes tenen un important impacte sobre la salut dels ciutadans, per la qual cosa és necessària una planificació urbana que protegeixi, amb la inclusió de zones verdes, la reducció del tràfic, la creació de refugis climàtics, etc.

Cada mesura dels governs locals hauria de contemplar una avaluació de l’impacte en salut, de la mateixa manera que s’avalua l’impacte ambiental. Cal recordar les paraules del ministre de Salut i Benestar canadenc Lalonde: “Salut en totes les polítiques”.

És necessari assenyalar que moltes vegades no sempre es requereixen més recursos, sinó el compromís de reorientar els recursos per invertir-los en intervencions prioritàries, és a dir, millorar l’eficiència en la inversió.

La salut és una manera de promoure la llibertat entre els nostres ciutadans.